dijous, 3 de febrer del 2011

Sant Blai, el rossejat i l´Escola d´adults


Ermita de Sant Lluís
Bertrán a Torrent

Hui és Sant Blai, patró de Torrent. Pocs anys he pogut passar la festa al poble, perdó, a la Gran ciutat, per motius escolars o laborals. Sempre es quedava la tradició en menjar-me un gaiato que portaven les meues iaies a beneir, posar-me una mica d'oli beneït a la gola d'una ampolleta que les meues iaies compraven en eixir de l'ermita i jugar a casa amb la pilota de Sant Blai. Algunes vegades, quan el 3 de febrer era dissabte o diumenge, vaig aconseguir pujar a la fira, llepar un martell de caramel, posar-me l'oli directament del olier de l'ermita, tastar els santblaiets, aguantar l'agonia de l'olor de les albergínes d´Almagro, veure com grups de xiquets perseguien a grups de xiquetes i menjar-me un arròs rossejat com toca. Recorde algun Sant Blai, amb clavariesses de la família, haver-m'ho passat al llit... Però recorde sobretot com les paraetes s'omplien de pilotetes i els forns s'omplien de gaiatos dues setmanes abans...


Però bé, hui no tinc molt més a fer que acostar-me a conèixer aquesta tradició, amb la distància de l'edat, del que em done igual que el gaiato haja passat abans per la pluja beneïda dins de l'ermita, que m´embafe només de pensar en menjar-me un martell de caramel -que no sé jo per què decidirien fer el caramel amb aquesta forma, perquè no de tornavís...-, i que ja no es veuen aquests grups de xiquets perseguint a les xiquetes per donar-les amb les pilotetes al cul, és que directament ja no hi ha pilotes -jo en tinc una ben guardada;)-. Però m´abellix molt donar un cop de mà a la meua iaia fent el rossejat, així que me'n vaig cap a sa casa (i demà vos dic la recepta).
 

I ja que hui estic torrentina, vos demane un favor, una signatura ací. L'Escola d'Adults de Torrent es queda molt xicoteta per a tots els alumnes i cursos que hi ha, així que estem demanant noves instal.lacions. Gràcies.